L’era digital en la qual estem vivint ha canviat massivament molts dels aspectes de la nostra vida quotidiana. Possiblement, el més rellevant és com internet ha multiplicat de manera infinita la quantitat d’informació que tenim al nostre abast. Mentre que abans només existia com a font de coneixement quelcom físic i proper -llibres, diaris, altres persones- ara tenim accés a una xarxa cibernètica d’extensió inimaginable. En conseqüència, ha canviat la nostra manera d’informar-nos i de conèixer l’actualitat informativa.
En aquest panorama, els mitjans de comunicació es veuen afectats pel sorgiment de noves fonts a través de les quals també es poden conèixer les notícies més recents: xarxes socials, blocs i altres mitjans no tradicionals que han pres el monopoli de la informació a la premsa “clàssica”. A més, l’espai digital també canvia les normes del joc, perquè desapareixen les limitacions físiques a l’hora d’informar: el nombre de pàgines d’un diari, o la duració d’un telenotícies o un programa de ràdio. Tothom pot publicar tant com vulgui i quan vulgui. L’efecte d’aquest espai il·limitat ha sigut tan contundent que hem passat de l’escassetat a l’excés d’informació: és el fenomen conegut com a sobreexposició o sobrecàrrega informativa. La intuïció ens diu, inicialment, que més és sempre millor; però l’excés d’oferta periodística té uns efectes perjudicials en els consumidors.
En tenim dades: segons el Pew Research Center, set de cada deu nord-americans senten cansament i fatiga per l’excés de notícies. Quin és el motiu d’aquest fet? Diverses anàlisis realitzades per periodistes donen una sèrie d’idees respecte al tema. Bree Nordenson, editor del Columbia Journalism Review, exposa la base del problema als seus articles: és impossible consumir tota la informació que ens arriba des de tants mitjans amb el temps amb què disposem. En conseqüència, el lector ha de realitzar un esforç addicional per triar quines peces val la pena llegir, quines són de qualitat; feina gens fàcil en un mar d’informació excessiva. Aquesta tasca provoca fatiga en el lector, que a més es sent insatisfet perquè mai creu que està plenament informat: sempre hi haurà coses que no podrà llegir. És un fenomen nou i propi de l’era digital: quan la informació era limitada, i només es tenia el diari del dia com a font informativa, el lector ja quedava satisfet un cop l’acabava.
L’angoixa de la sobrecàrrega no només complica la feina al lector. Els efectes van més enllà, fins al punt en què es deteriora la seva capacitat de retentiva. Un altre estudi, elaborat pel Real Institut de Tecnologia d’Estocolm, parla de com l’exposició a una quantitat desmesurada d’impulsos (notificacions constants de les xarxes, la premsa…) no permet al cervell descansar adequadament, la qual cosa afecta la memòria a curt termini i això té un efecte en la nostra comprensió lectora. El fet que hi hagi tant per llegir també ens obliga a no dedicar massa temps a cada peça, i d’aquesta manera no podem parar a realitzar una anàlisi crítica sinó que ens quedem amb allò més superficial.
I alhora, aquests efectes tenen les seves pròpies conseqüències: la sobreabundància de notícies pot provocar que la informació més rellevant quedi amagada, i no poder analitzar i contrastar el que llegim per manca de temps facilita la difusió de fake news. És un efecte dominó de problemes que, en definitiva, empobreixen l’experiència periodística del conjunt de la societat.
Com fer front a aquest fenomen? S’han fet propostes tant cap als usuaris com als mateixos periodistes perquè lluitin conjuntament contra la sobrecàrrega informativa. Des de Poynter es recomana fer descansos dels mitjans per no estar exposat constantment a nova informació i fatigar-se, tot i que això pot no ser suficient. El periodista Enrique Bullido també aconsella aprendre a fer una “selecció intel·ligent de la informació”: per aconseguir-ho es poden utilitzar eines útils, que filtrin el contingut més rellevant dels mitjans i comptes que segueixes a internet.
Per altra banda, respecte als productors de contingut, hi ha un consens prou general sobre el remei que s’ha d’aplicar: el redactor ha de prioritzar la qualitat sobre la quantitat. El periodista mexicà Juan Villoro ho plasma en aquesta frase: “El trabajo más importante del periodista es contar lo que vale la pena ser contado”. És possible que centrar-nos en les notícies més importants, evitant publicar fets irrellevants o que només volen cridar l’atenció, ajudi a orientar al lector dins l’odissea de les fonts informatives. Es pot dir, en certa manera, que es tractaria de fer un periodisme més minimalista, que millori la digestió de les notícies i la posterior reflexió sobre els fets.
Aquestes solucions són només suggeriments i no veritats absolutes, però és innegable que el problema de la sobreexposició informativa és real i afecta els lectors arreu del món. Sigui quina sigui la solució més eficaç, s’ha de treballar per trobar-la i assegurar que el periodisme segueixi sent una eina útil pels ciutadans.
BIBLIOGRAFIA
– Laboratorio de periodismo. (27 de desembre de 2018). El exceso de información empieza a producir fatiga en los lectores. Recuperat el 26 de gener de 2020 de https://laboratoriodeperiodismo.org/el-exceso-de-informacion-empieza-a-producir-fatiga-en-los-lectores/
– Bono, F. (12 de juny de 2013). El País: “El exceso de información es dañino para la salud social”. Recuperat el 26 de gener de 2020 de https://elpais.com/ccaa/2013/06/11/valencia/1370954358_685752.html
– Vargas, E. (14 de juliol de 2009). Clases de Periodismo: Los medios y el exceso de información. Recuperat el 26 de gener de 2020 de https://www.clasesdeperiodismo.com/2009/07/14/los-medios-y-el-exceso-de-informacion/
– Vallespín, D. (23 de maig de 2018). Los retos de una sociedad infoxicada. Recuperat el 26 de gener de 2020 de https://cronicaglobal.elespanol.com/pensamiento/retos-sociedad-infoxicada_143375_102.html
– (25 d’abril de 2019). Exceso de información, fake news y el futuro del periodismo según Juan Villoro y Martín Caparrós. Recuperat el 26 de gener de 2020 de https://identidad.21.edu.ar/exceso-de-informacion-fake-news-y-el-futuro-del-periodismo-segun-juan-villoro-y-martin-caparros/
– Marí, P. (Novembre de 2015). Info-obsesos, pero desinformados. Mater Purissima. Número 153. pp. 6-11. Recuperat el 26 de gener de 2020 de https://franganillo.es/infobesidad.pdf
– Díaz, R. (18 de desembre de 2008). Saturación informativa. Recuperat el 26 de gener de 2020 de https://periodismoglobal.com/2008/12/18/saturacion-informativa/
– Kramer, M. (1 de febrer de 2017). How do we design the news for people who are burned out?. Recuperat el 26 de gener de 2020 de https://www.poynter.org/tech-tools/2017/how-do-we-design-the-news-for-people-who-are-burned-out/
– Bullido, E. (15 de gener de 2018). Minimalismo informativo. Recuperat el 26 de gener de 2020 de https://enriquebullido.com/minimalismo-informativo/
L'Actualitat del demà 