Aquest mes de març, El País iniciarà un projecte que porta planificant des de fa molt de temps: l’establiment d’un mur de pagament a la versió online del diari. Fins ara, la pàgina web només demanava registrar-se gratuïtament per llegir les peces d’opinió, però a partir de les properes setmanes s’afegirà el que s’anomena un “filtre porós”. Cada lector podrà llegir fins a un màxim de deu peces gratuïtes cada mes, i un cop es superi aquest límit s’haurà de subscriure per continuar llegint. El preu per accedir a tots els continguts serà de 10 euros mensuals.
La decisió que ha pres el diari generalista de referència a Espanya reflecteix un problema que el periodisme arrossega des de fa temps: la crisi del model de negoci que posa en risc la supervivència de la premsa. Les versions impreses dels diaris ja tenen data de caducitat; alguns periodistes s’han atrevit a dir quants anys li queda a la impremta. El públic migra cap a les versions digitals i, de fet, alguns mitjans són natius d’aquest entorn cibernètic i només es troben a la xarxa, no al quiosc. En conseqüència, cal esbrinar de quina manera es poden obtenir beneficis d’uns continguts digitals que, fins ara, han estat sempre gratuïts.
És indubtable que la publicitat per si mateixa no és un model sostenible. Tot i haver sigut durant molt de temps una font d’ingressos important, progressivament va perdent pes. Els anunciants estan migrant des dels mitjans cap a les xarxes socials i grans webs, la principal competència de la premsa pel que fa a la publicitat digital. Google, Facebook i recentment Amazon ja acaparen la majoria del mercat publicitari: de fet, des del 2012 Google ingressa més diners per publicitat que tots els mitjans de premsa impresa dels EUA.
En aquesta situació, els mitjans s’han preguntat com fer sostenible el periodisme digital: i sembla que la solució més acceptada és tornar al model de negoci inicial. És a dir: que els lectors paguin per llegir les notícies, tal com es fa (o es feia) al quiosc. Hi ha una gran incògnita, però: els lectors estan disposats a pagar per aquests continguts? El públic porta molts anys acostumat al fet que les peces informatives a internet siguin gratuïtes. Pot El País sobreviure amb aquest nou model de negoci?
És difícil saber què opina la població dels murs de pagament, tot i que dins del sector periodístic es valoren positivament. Així ho indica un estudi que va realitzar recentment Servimedia, el qual ha arribat a la conclusió que “un 60,12% dels professionals de la comunicació està d’acord amb els murs de pagament als mitjans”. D’aquest 60%, un 41% només pagaria per exclusives o periodisme d’investigació, mentre que gairebé un 30% es subscriuria per qualsevol mena de continguts. El panorama que ofereix l’estudi és prou positiu, però cal remarcar que s’ha enquestat només a estudiants o treballadors del món del periodisme i, per tant, les seves opinions poden no reflectir les del conjunt de l’audiència.
Certament aquest nou model no es tracta d’una fita impossible, perquè altres mitjans han aconseguit que sigui un èxit. The New York Times i The Washington Post, dos mitjans de referència a nivell mundial, viuen parcialment gràcies a les subscripcions dels usuaris. El primer ha arribat a la impressionant xifra de tres milions de subscriptors (digitals més impresos), i en el cas del Washington Post les subscripcions generen el 30% dels ingressos. Fins i tot tenim casos a Espanya: El Mundo demana una subscripció per llegir peces d’opinió, anàlisi i entrevistes en profunditat, i Eldiario.es ofereix les notícies més recents amb antelació pels socis de pagament. Altres mitjans, com El Confidencial, també han llançat serveis no gratuïts com El Confidencial Premium, que permet a empreses i directius accedir als continguts més importants de manera anticipada.
El model que proposa El País, anomenat Metered model, és el que s’utilitza majoritàriament per establir murs de pagament. Aquest fet, combinat amb els exemples previs, ens indiquen que la proposta pot tenir èxit: però és molt important remarcar que fins ara cap mitjà espanyol de tal difusió ha posat un mur darrere la totalitat dels continguts. Estan els lectors espanyols disposats a acceptar aquest canvi? Farà falta un canvi de mentalitat? És difícil de dir. Possiblement no sigui fàcil, perquè el context espanyol es caracteritza per una desconfiança cap als mitjans que ha anat creixent durant els darrers temps.
Superar aquest obstacle requerirà ser molt curosos amb com s’aplica el nou model de negoci. Ara que es passa a dependre econòmicament del lector en l’àmbit digital, és més important que mai mantenir el rigor i l’ètica que ha de caracteritzar el periodisme. Alhora, s’haurà d’oferir un contingut de qualitat que doni motius al lector per triar aquest diari i no un altre, i seria ideal analitzar el comportament dels usuaris per adaptar els continguts al consumidor. Un dels factors més crucials per tirar endavant un mur de pagament és saber per què una persona es subscriu, o deixa de fer-ho, i potenciar aquells elements que l’inclinen a pagar. L’ús d’intel·ligència artificial i l’anàlisi del big data són eines potencials per aconseguir-ho.
Aconseguirà El País finançar-se a través de subscripcions digitals? Segurament haurem d’esperar i veure-ho nosaltres mateixos per descobrir-ho. Pagar per continguts online no és un fenomen nou, i les generacions més joves ja s’han mostrat disposades a subscriure’s a plataformes com Netflix o Spotify. La pregunta és, doncs, si El País tindrà la sort (o astúcia) de combinar tots els elements que porten a la fórmula de l’èxit i la supervivència.
BIBLIOGRAFIA
– (25 de setembre de 2019). Así están los proyectos de muro de pago en los grandes medios españoles. Recuperat el 3 de març de 2020 de https://laboratoriodeperiodismo.org/asi-estan-los-proyectos-de-muro-de-pago-en-los-grandes-medios-espanoles/
– Editorial Nobbot. (12 de desembre de 2019). Muros de pago: el ser o no ser de los medios digitales. Recuperat el 3 de març de 2020 de https://www.nobbot.com/firmas/muros-de-pago-en-los-medios/
– Gómez-Borrero, P. (20 de maig de 2014). Estrategias de pago en diarios digitales en el mundo. Recuperat el 3 de març de 2020 de http://www.2ip.es/estrategias-de-pago-en-diarios-digitales-en-el-mundo/
– Martínez, M. (7 de juny de 2019). Muros de pago en la prensa digital española. Recuperat el 3 de març de 2020 de https://blog.opennemas.es/articulo/articulos/periodicos-digitales-espanoles-preveen-instalar-muros-pago/20190605110821002298.html
– Nicolás, B. (25 de novembre de 2019). Build that wall! El crecimiento de los muros de pago en los medios españoles. Recuperat el 3 de març de 2020 de https://www.evercom.es/build-that-wall-el-crecimiento-de-los-muros-de-pago-en-los-medios-espanoles/
– Periodista Digital. (25 de juliol de 2019). Muros de pago: ¿funcionará la estrategia de cobrar por los contenidos en los medios de comunicación españoles? Recuperat el 3 de març de 2020 de https://www.periodistadigital.com/periodismo/20190725/muros-pago-funcionara-estrategia-cobrar-contenidos-medios-comunicacion-espanoles-noticia-689404029628/
– Prensa Pr. (12 de desembre de 2019). El 60,12% de los profesionales de la comunicación está de acuerdo con los muros de pago en los medios online. Recuperat el 3 de març de 2020 de https://prnoticias.com/prensa/prensa-pr/20176567-murosdepago-comunicacion-medios-online-prensa-periodismo
– Zarzalejos, A. (8 de maig de 2019). Los medios generalistas españoles preparan muros de pago para salvar al periodismo, pero los expertos dudan de que sea un modelo de negocio viable para todos. Recuperat el 3 de març de 2020 de https://www.businessinsider.es/muros-pago-medios-generalistas-espanoles-dicen-expertos-307977
L'Actualitat del demà 