És adequat el tractament que els mitjans fan sobre el suïcidi?

El suïcidi ha estat des de sempre objecte de controvèrsia dins del món del periodisme. És un tema sobre el qual s’ha debatut molt, ja que s’ha de tractar amb cura per les possibles conseqüències que pot tenir documentar-lo. Per por a l’efecte imitació si no se’n parla bé o es fa en excés, les notícies sobre el suïcidi són mínimes i només es redacten si és estrictament necessari. Però pot ser que aquesta manera de tractar una patologia social tingui conseqüències indesitjades?

Normalment, els mitjans només documenten suïcidis si són d’interès general; ja sigui per la seva extravagància, perquè obren la porta al debat d’un tema important o perquè es tracta de la mort d’una persona famosa que inevitablement s’ha d’explicar. En aquests casos, que sens dubte són infreqüents, s’evita donar detalls excessivament gràfics, simplificar les causes del suïcidi o arribar a idealitzar-lo. La resta de suïcidis que no compleixen els requisits mencionats només apareixen en estadístiques de recompte, per la por a l’efecte imitació que ja hem mencionat: es tem que augmenti el nombre de persones que intenten suïcidar-se si es comença a parlar d’aquest problema amb freqüència.

Tampoc trobem gairebé mai peces informatives centrades en l’ajuda i prevenció, o en explicar experiències de persones supervivents d’un intent de suïcidi i que hagin pogut superar els seus pensaments negatius. Així ho documenta el darrer informe d’Obertament, una organització catalana que lluita contra l’estigma que hi ha vers la salut mental.

Si fem una cerca a les pàgines web de la premsa nacional, podem confirmar que aquest tipus de tractament és el que es duu a terme a la majoria de mitjans. Per exemple, diaris com ara El Mundo, El Periódico i 20minutos tracten el suïcidi de manera molt puntual, centrant-se només en casos de persones públiques; a més, els textos que aborden el tema amb profunditat i intenten fer visible aquesta problemàtica són poc freqüents.

Tots aquests mitjans segueixen la regla no escrita de no parlar del suïcidi. Quan es va establir, semblava que era la millor decisió possible; no obstant, aquesta no és lliure de desavantatges o inconvenients. L’evident conseqüència és que el tema queda invisibilitzat a la premsa: s’ha tornat el gran tabú social, al contrari que altres temes de gravetat com els accidents de trànsit o la mort per malalties terminals. I és preocupant, perquè segons l’OMS una persona es suïcida cada 40 segons. És la primera causa de mort no natural al món i s’emporta 800.000 víctimes cada any. No costa pensar que una absència de cobertura pot fer sentir sola i desemparada a qualsevol persona que pateixi pensaments suïcides; a més a més, es pot dificultar el debat públic sobre els suïcidis i com prevenir-los, ja que els mitjans tenen un pes important en la determinació de l’agenda pública.

Aleshores, la pregunta a fer-nos és: realment és negatiu parlar del suïcidi als mitjans? Existeix l’anomenat efecte imitació o és només una por sense fonament demostrat? Els experts de l’OMS han arribat a unes conclusions durant les seves darreres investigacions: mentre que una cobertura banal i sensacionalista pot fomentar l’efecte imitació, un tractament responsable té l’efecte contrari. Aquesta postura ha estat secundada per altres figures del món de la salut, com ara María Luisa Carcedo, exministra de Sanitat. Una cobertura adequada ajuda a desestigmatitzar el suïcidi i les malalties mentals, permet informar de les ajudes disponibles i transmetre un missatge d’esperança.

Per tant, segons els experts, els mitjans han de trencar el silenci que durant tants anys ha existit. Sembla que lentament això s’està aconseguint, encara que quedi molt de camí. Durant el darrer parell d’anys hem començat a veure peces informatives sobre el suïcidi que van més enllà de casos famosos o estadístiques. Un exemple clar el trobem als mitjans de la CCMA: la corporació ha començat a elaborar programes que recullen les experiències de supervivents d’intents de suïcidi, i parlen de quins senyals poden alertar de tendències suïcides entre els joves. El Suplement, de Catalunya Ràdio, ha dedicat un parell de programes precisament a aquestes temàtiques. Un altre exemple el trobem al diari El País: fa temps que elabora peces informatives que parlen de les conseqüències de la depressió, i la necessitat de visibilitzar i deixar d’estigmatitzar les malalties mentals que poden portar al suïcidi. Des del mateix mitjà s’ha informat de les declaracions recents de l’OMS sobre com els suïcidis s’han de normalitzar i tractar sense estigma.

Per aconseguir l’efecte positiu que desitgen els experts en salut serà necessari que la majoria de mitjans facin un canvi, i s’assegurin de realitzar un tractament positiu i sense sensacionalisme o banalització pel mig. És un procés que pot ser lent però que, com hem vist, ja ha començat als mitjans del país que tenen més difusió als seus respectius territoris.

 

BIBLIOGRAFIA

– (27 de març de 2019). María Luisa Carcedo: “Hay que romper el silencio y hablar de suicidio para que deje de ser un problema oculto”.  Recuperat l’11 de febrer de 2020 de https://www.mscbs.gob.es/en/gabinete/notasPrensa.do?id=4550

– David, L. (8 d’octubre de 2019). Informar dels suïcidis: cal especular menys amb les causes i donar veu a les persones supervivents. Recuperat l’11 de febrer de 2020 de https://www.media.cat/2019/10/08/informar-suicidi-causes-supervivents/

– El Suplement. (13 d’octubre de 2019). A quins senyals hem d’estar atents per prevenir el suïcidi juvenil? Recuperat l’11 de febrer de 2020 de https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/a-quins-senyals-hem-destar-atents-per-prevenir-el-suicidi-juvenil/audio/1051690/

– El Suplement. (18 de gener de 2020). Suïcidi: el gran tabú. Recuperat l’11 de febrer de 2020 de https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/suicidi-el-gran-tabu/audio/1060903/

– Lafuente, G. et al. (7 de juny de 2019). ¿Es ético mencionar la orientación sexual de una persona en un hecho noticioso que no involucra intolerancia? Recuperat l’11 de febrer de 2020 de https://fundaciongabo.org/es/consultorio-etico/consulta/2031

– Linde, P. (9 d’octubre de 2019). EL PAÍS: Hablar del suicidio no incita a esta conducta, la previene. Recuperat l’11 de febrer de 2020 de https://elpais.com/sociedad/2019/10/08/actualidad/1570555820_551332.html

– Red Ética. (12 de setembre de 2019). ¿Cómo abordar el suicidio desde el periodismo? Recuperat l’11 de febrer de 2020 de https://fundaciongabo.org/es/etica-periodistica/debate/como-abordar-el-suicidio-desde-el-periodismo